Normativa i Legislació

Barcelona, 9 de juny del 2026 Veïns, comerciants i entitats repassen les eufòries i els maldecaps que els desperta l’excepcionalitat d’un viatge de tres dies del cap de l’Església catòlica a la capital catalana Seria tan inexacte afirmar que l’arribada del Papa commou els veïns de Barcelona i que la immensa majoria dels habitants de la ciutat aguanten impacients, per passió genuïna o per curiositat irrefrenable, com sentenciar que la capital catalana és un cau d’indignacions i ràbies que ho impregna tot i que veu en la visita de Lleó XIV una excepcionalitat innecessària i anacrònica. Les dues realitats, juntament amb la de la indiferència, es barregen, en uns dies insòlits. Les mateixes preguntes, a pocs metres de distància, reben respostes diametralment oposades, depenent de qui parli. L’esverament agafa camins diferents, però evidencia un cert nervi social comú. I entremig apareix una tercera capa social: la dels que miren l’estada barcelonina del Papa amb les ulleres del lucre, entre lloguers dels balcons i souvenirs fets a mida. Aquesta és la Barcelona del dia abans que arribi el cap de l’Esglèsia catòlica. Lleó XIV trepitjarà la capital catalana aquest dimarts i l’abandonarà dijous. La seva activitat durant aquests tres dies comportarà un desplegament policial extraordinari, fins al punt de limitar la mobilitat al barri Gòtic, a la Sagrada Família o al Poble-sec. Es faran identificacions a veïns i comerciants, que hauran d’acreditar que viuen o treballen a una zona per poder-hi accedir, expliquen des dels Mossos d’Esquadra. Tanmateix, encara regna el desconcert, als punts calents de la visita papal. «Quan preguntes, sovint et diuen que tota la seguretat la porta el Vaticà, i no sempre s’obtenen respostes», explica Amor Garcia, gerent del l’Eix Comercial Sagrada Família.  Emocions contraposades Així i tot, en el cas de Garcia, hi predomina l’ànim. Fins i tot ha encarregat un cartell de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, la que ha de beneir el bisbe de Roma, per decorar l’aparador de la joieria que regenta. Ella forma part del grup de comerciants que sí que aixecarà la persiana dimecres, el dia que el Papa recorrerà la ciutat des de la plaça del Cinc d’Oros fins al temple dissenyat per Antoni Gaudí amb el papamòbil. Però no és una posició unànime. Diversos negocis veuen la visita com un maldecap a evitar i optaran per tancar. Els que estan més regirats són alguns comerciants de l’avinguda Gaudí, a qui els prohibiran desplegar les terrasses. Aquest dilluns, a més, veien com els operaris de l’Ajuntament de Barcelona els retiraven les estructures fixes que aixequen els para-sols de la via pública. Una carta municipal els anunciava que els hi retiraven tot un mes, fins que passi l’arrencada del Tour de França, que també desfilarà per aquesta zona, a principis de juliol. Han hagut de contractar alternatives mòbils per a les pròximes setmanes i no els costa rondinar per la visita del Papa. «Sense terrassa, per què obrir? Ja ho vam fer quan va venir l’alemany i això es va convertir en un lavabo universal«, diu Mariano Calonge, l’encarregat del restaurant la Piazzenza, sobre la presència de Benet XVI, l’any 2010, i el fet que el local se li omplís de gent que només volia anar al lavabo. Amb un enfocament similar ho veu el José Luis, del bar Ardèvol, un establiment històric i familiar situat a tocar de la basílica. «Que passi ràpid. Perquè això situarà Barcelona al centre del món. Molt bé. Però per als d’aquí, això no diu res», enraona, des d’una barra farcida de truites, pebrots de Padrón, seitons en vinagre, tomàquets i olives matxucades. A pocs metres, la floristeria Soriano, un altre comerç arrelat al barri, anuncia uns plans idèntics. Tancaran fins que passi la tempesta del furor catòlic.  Per contra, els maldecaps logístics -s’anul·larà la parada de metro de Sagrada Família durant tot el dimecres i es reclamarà la identificació de tots els veïns i treballadors de la zona- no tenen cap efecte sobre els veïns més animats. Fins i tot a la finca del carrer Mallorca que toca al temple i que fa anys que pateix l’obra del possible enderroc, si s’executa el projecte de l’escalinata de la façana de la Glòria, que encara no s’ha resolt. «Nosaltres som inquilins, som catòlics i ens fa molta il·lusió. És el primer gran dia que viurem aquí», diu José Barrientos, mentre s’afanya per arribar a temps a la feina. «He vist que hauré d’agafar una altra parada de metro. Però no passa res. Per un dia, puc caminar una mica més. És un dia només», afegeix. També un veí de 102 anys passeja en cadira de rodes per l’avinguda Gaudí celebra la fita. «A qui no li agradi que no s’estigui aquí aquell dia», comenta amb to lleuger que complementa amb una riallada. Dubtes sobre com accedir a casa El cert, però, és que hi ha més coses en joc, més enllà de l’atabalament social o la complicitat que cadascú tingui amb el pontífex. Una de les claus del sistema de seguretat organitzat és que s’aplicaran perímetres policials que limitaran la mobilitat veïnal. El barri Gòtic n’és un exemple. És el punt en què Lleó XIV començarà la seva estada a Barcelona, amb una visita institucional a la catedral, però també on dormirà, ja que passarà dues nits al Palau Episcopal. I això alterarà la normalitat per a milers de persones. «No pot ser que la visita d’un cap d’estat sigui el que condicioni la vida d’un barri on la majoria de gent és gent treballadora. És indignant que ens trobem consignes de policies que recomanen a veïns que vagin a casa de familiars aquests dies, com si això fos una opció per a tothom en plena setmana laboral», protesta Martí Cusó, president de l’Associació de Veïns i Veïnes del Gòtic. A més, lamenta que «aquest clima de sobreinformació, publicitat i generació d’alarma amb mencions al terrorisme està provocant que hi hagi comerços de barri a qui els proveïdors ja els han dit que no els proveiran», afegeix. La confusió, de fet, és una menció habitual, tant entre els crítics amb la visita papal com entre els que ja els

Barcelona, 7 de juny del 2026 Lourdes Ciuró, assessora jurídica de la Junta de Govern del CAFBL, ha intervingut a betevé, on ha posat en valor el paper dels Administradors de Finques davant els reptes actuals de l’habitatge i la convivència. Ciuró ha destacat la importància que els col·legis professionals i les administracions treballin conjuntament, aportant l’experiència i el coneixement dels professionals que gestionen cada dia les comunitats de propietaris. Pots recuperar la intervenció completa de Lourdes Ciuró a betevé en aquest enllaç. Instagram

Barcelona, 3 de juny del 2026 La Maya continua representant la figura de l’Administradora de Finques a Com si fos ahir, posant en valor la feina que es desenvolupa en la gestió, l’assessorament i la convivència a les comunitats de propietaris. Pots veure l’episodi complet a 3cat a la carta.  Com si fos ahir – T9xC176 – 3Cat

Barcelona, 2 de juny del 2026 En els darrers dies han aparegut anuncis de persones que ofereixen els seus balcons per veure de prop la visita del Papa. Una pràctica que ha generat dubtes sobre la legalitat de l’ús dels espais privatius i sobre quins límits poden existir en aquests casos. La vicepresidenta del CAFBL, Elisabet Carbonell Bonet, ha participat al programa La Selva de 3Cat, on ha analitzat aquesta qüestió i ha explicat què cal tenir en compte quan es vol destinar un balcó o un altre espai privatiu a una activitat d’aquest tipus. Durant la seva intervenció, Carbonell ha abordat també les diferències entre propietaris i llogaters, així com les possibles limitacions derivades de la normativa i de les característiques de cada comunitat de propietaris. Pots veure el programa complet al web de 3Cat. La selva – 02/06/2026 – 3Cat

Barcelona, 26 de maig del 2026 Lourdes Ciuró, assessora jurídica de la Junta de Govern del CAFBL, ha participat al programa Bon dia Barcelona de betevé, on ha analitzat alguns dels principals reptes que afronta actualment el sector de l’habitatge. Durant l’entrevista, Ciuró ha abordat qüestions com el topall del lloguer, la manca d’oferta d’habitatge, la inseguretat jurídica i la gestió de les situacions de vulnerabilitat, entre altres aspectes que afecten tant propietaris com llogaters i que tenen un impacte directe en el mercat de l’habitatge. La participació de l’assessora jurídica del CAFBL posa de manifest la complexitat de la situació actual i la necessitat d’abordar els diferents factors que intervenen en l’accés i la gestió de l’habitatge. Escolta l’entrevista completa al web de betevé, al programa Bon dia Barcelona.Lourdes Ciuró, assessora jurídica del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona – Lleida. 

Barcelona, 25 de maig del 2026 Elisabet Carbonell, vicepresidenta del CAFBL, ha participat al programa COPE Catalunya Migdia per explicar els nous requisits de seguretat que afecten els ascensors més antics. Els ascensors amb més de 30 anys poden requerir actuacions d’adaptació per complir els nous requisits de seguretat. Davant d’aquesta situació, és important que les comunitats de propietaris coneguin les seves obligacions i planifiquin amb temps les actuacions que siguin necessàries. La vicepresidenta del CAFBL, Elisabet Carbonell, ha abordat aquesta qüestió al programa COPE Catalunya Migdia, on ha explicat la importància que les comunitats estiguin informades, revisin l’estat de les inspeccions dels seus ascensors i comptin amb una planificació adequada davant de possibles actuacions. La revisió de les inspeccions i el seguiment de l’estat de les instal·lacions són aspectes clau per garantir la seguretat dels usuaris i facilitar que les comunitats puguin anticipar-se a les actuacions que hagin de dur a terme. Vols escoltar l’entrevista completa? Pots consultar-la al web de COPE Catalunya i Andorra. 14:20H | 25 MAIG 2025 | MIGDIA COPE A CATALUNYA I ANDORRA

Barcelona, 24 de maig del 2026 Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que permeten obtenir una compensació econòmica per dur a terme obres de millora de l’aïllament o dels sistemes de climatització, s’han convertit, segons els experts, en una de les vies per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Al voltant del 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, segons explica el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas, en una entrevista amb EFE. Viñas assenyala que el país està lluny de complir els terminis fixats per la Unió Europea (UE), que exigeix la descarbonització total del parc residencial dels països membres per a l’any 2050. «Si tenim en compte que tenim una taxa de rehabilitació d’aproximadament el 0,15 %, això vol dir que dur a terme la rehabilitació energètica del parc d’habitatges suposaria uns 600 anys», destaca. Les causes d’aquesta inoperativitat del sistema —opina l’expert— són diverses i es troben «tant en l’àmbit de la llei com en qüestions tècniques, econòmiques i administratives». En aquest context, els CAE (vigents des de 2023) es presenten com una de les possibles solucions per afrontar el problema i, tot i que encara són uns grans desconeguts per als propietaris i les comunitats de propietaris, són un mecanisme habitual en altres sectors com l’industrial. Certificats d’Estalvi Energètic Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), els CAE són documents electrònics oficials que garanteixen que, després de dur a terme una inversió en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. Cada CAE, equivalent a 1 quilowatt hora (kWh) d’energia estalviada anualment, permet recuperar una part del cost de la inversió. El propietari d’un habitatge pot acudir a un intermediari reconegut, que calcularà l’estalvi energètic aconseguit i emetrà un certificat que es pot bescanviar per una contraprestació econòmica a través del mateix intermediari. «Subjectes obligats» Aquesta contraprestació prové dels anomenats «subjectes obligats»: empreses energètiques que han de contribuir al compliment dels objectius nacionals d’eficiència. La contribució pot ser «mitjançant un pagament directe al Fons Nacional d’Eficiència Energètica o aportant directament CAE a través de l’estalvi energètic de tercers», explica a EFE la directora de Consultoria Energètica i CAE d’EFFIC, Isabel Tejero. Els CAE es poden aplicar als sectors agropecuari, industrial, residencial, terciari o del transport, i suposen un estalvi mitjà d’uns 115-140 euros per megawatt hora (MWh) per a l’usuari final. El sector industrial és el que acumula més certificats (el 58 % del total, segons dades oficials del Miteco). Després de la indústria, el sector del transport representa el 24 % del total de CAE emesos i el sector residencial apareix en tercer lloc, amb un testimonial 8,7 %. Una eina «excel·lent», però desaprofitada Viñas lamenta que una eina «excel·lent, àgil, eficaç i operativa» no s’aprofiti en un sector tan important com el residencial, mentre que Tejero assenyala els motius: «desconeixement, fragmentació, baix volum d’estalvis i complexitat de la gestió». «El sector residencial està molt atomitzat, no és el mateix activar un projecte d’eficiència en una indústria o en un gran edifici terciari que fer-ho en milers d’habitatges», afirma. Des de l’Associació de Promotors i Constructors (APC), el seu director gerent, Alfredo Díaz-Araque, demana, per la seva banda, a les administracions que s’aconsegueixi un cert «equilibri entre l’assequibilitat i la sostenibilitat». «Si ens augmenten les exigències per ser més eficients a l’hora de construir (…) jo he d’incrementar els meus costos, cosa que suposa un increment en el preu de l’habitatge i una dificultat més gran d’accés», denuncia. Més pedagogia i col·laboració publicoprivada Díaz-Araque suggereix que «el que s’hauria de fer amb aquest tipus de subvencions és que arribin a més persones vulnerables», per exemple, avançant els ajuts al moment anterior a dur a terme la reforma. Per la seva banda, Tejero subratlla les paraules del director de l’APC i conclou reclamant una major pedagogia ciutadana i col·laboració publicoprivada. «Aquí hi ha una oportunitat clara: si aconseguim simplificar l’accés, explicar millor el mecanisme i acompanyar tècnicament els propietaris, el sector residencial pot convertir-se en un dels grans motors de l’eficiència energètica a Espanya», sentencia. Pots llegir la notícia completa aquí Los Certificados de Ahorro, una vía para mejorar la eficiencia energética de la vivienda. 

Barcelona, 24 de maig del 2026 Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) poden suposar un estalvi mitjà d’entre 115 i 140 euros per megawatt hora Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que permeten obtenir una compensació econòmica per dur a terme obres de millora de l’aïllament o dels sistemes de climatització, s’han convertit, segons els experts, en una de les vies per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Al voltant del 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, segons explica a EFE el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas. Viñas assenyala que el país està lluny de complir els terminis fixats per la Unió Europea (UE), que exigeix la descarbonització total del parc residencial dels països membres per a l’any 2050. «Si tenim en compte que tenim una taxa de rehabilitació d’aproximadament el 0,15 %, això vol dir que dur a terme la rehabilitació energètica del parc d’habitatges suposaria uns 600 anys», destaca. Les causes d’aquesta inoperativitat del sistema són diverses i es troben «tant en l’àmbit de la llei com en qüestions tècniques, econòmiques i administratives». En aquest context, els CAE —vigents des de 2023— es presenten com una de les possibles solucions per afrontar el problema i, tot i que encara són uns grans desconeguts per als propietaris i les comunitats de propietaris, són un mecanisme habitual en el sector industrial. Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica (Miteco), els CAE són documents electrònics oficials que garanteixen que, després de dur a terme una inversió en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. Cada CAE, equivalent a 1 quilowatt hora (kWh) d’energia estalviada anualment, permet recuperar una part del cost de la inversió. El propietari d’un habitatge pot acudir a un intermediari reconegut, que calcularà l’estalvi energètic aconseguit i emetrà un certificat que es pot bescanviar per una contraprestació econòmica a través del mateix intermediari. Aquesta contraprestació prové dels anomenats «subjectes obligats»: empreses energètiques que han de contribuir al compliment dels objectius nacionals d’eficiència. La contribució pot ser «mitjançant un pagament directe al Fons Nacional d’Eficiència Energètica o aportant directament CAE a través de l’estalvi energètic de tercers», explica la directora de Consultoria Energètica i CAE d’EFFIC, Isabel Tejero. Els CAE es poden aplicar als sectors agropecuari, industrial, residencial, terciari o del transport, i suposen un estalvi mitjà d’entre 115 i 140 euros per MWh per a l’usuari final. El sector industrial és el que acumula més certificats (el 58 % del total, segons dades oficials del Miteco). Després de la indústria, el sector del transport representa el 24 % del total de CAE emesos i el sector residencial apareix en tercer lloc, amb un testimonial 8,7 %. Pots llegir la notícia completa aquí El 80% de los edificios en España son ineficientes energéticamente, pero se pueden ahorrar hasta 140 euros. 

Barcelona, 24 de maig del 2026 Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que permeten obtenir una compensació econòmica per dur a terme obres de millora de l’aïllament o dels sistemes de climatització, s’han convertit, segons els experts, en una de les vies per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Al voltant del 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, segons explica el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas. Viñas assenyala que el país està lluny de complir els terminis fixats per la Unió Europea (UE), que exigeix la descarbonització total del parc residencial dels països membres per a l’any 2050. «Si tenim en compte que tenim una taxa de rehabilitació d’aproximadament el 0,15 %, això vol dir que dur a terme la rehabilitació energètica del parc d’habitatges suposaria uns 600 anys», destaca. Les causes d’aquesta inoperativitat del sistema —opina l’expert— són diverses i es troben «tant en l’àmbit de la llei com en qüestions tècniques, econòmiques i administratives». En aquest context, els CAE (vigents des de 2023) es presenten com una de les possibles solucions per afrontar el problema i, tot i que encara són uns grans desconeguts per als propietaris i les comunitats de propietaris, són un mecanisme habitual en altres sectors com l’industrial. Certificats d’Estalvi Energètic, què són? Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), els CAE són documents electrònics oficials que garanteixen que, després de dur a terme una inversió en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. Cada CAE, equivalent a 1 quilowatt hora (kWh) d’energia estalviada anualment, permet recuperar una part del cost de la inversió. El propietari d’un habitatge pot acudir a un intermediari reconegut, que calcularà l’estalvi energètic aconseguit i emetrà un certificat que es pot bescanviar per una contraprestació econòmica a través del mateix intermediari. Aquesta contraprestació prové dels anomenats «subjectes obligats»: empreses energètiques que han de contribuir al compliment dels objectius nacionals d’eficiència. La contribució pot ser «mitjançant un pagament directe al Fons Nacional d’Eficiència Energètica o aportant directament CAE a través de l’estalvi energètic de tercers», explica la directora de Consultoria Energètica i CAE d’EFFIC, Isabel Tejero. Els CAE es poden aplicar als sectors agropecuari, industrial, residencial, terciari o del transport, i suposen un estalvi mitjà d’uns 115-140 euros per megawatt hora (MWh) per a l’usuari final. El sector industrial és el que acumula més certificats (el 58 % del total, segons dades oficials del Miteco). Després de la indústria, el sector del transport representa el 24 % del total de CAE emesos i el sector residencial apareix en tercer lloc, amb un testimonial 8,7 %. Una eina «excel·lent», però desaprofitada Viñas lamenta que una eina «excel·lent, àgil, eficaç i operativa» no s’aprofiti en un sector tan important com el residencial, mentre que Tejero assenyala els motius: «desconeixement, fragmentació, baix volum d’estalvis i complexitat de la gestió». «El sector residencial està molt atomitzat, no és el mateix activar un projecte d’eficiència en una indústria o en un gran edifici terciari que fer-ho en milers d’habitatges», afirma. Des de l’Associació de Promotors i Constructors (APC), el seu director gerent, Alfredo Díaz-Araque, demana, per la seva banda, a les administracions que s’aconsegueixi un cert «equilibri entre l’assequibilitat i la sostenibilitat». «Si ens augmenten les exigències per ser més eficients a l’hora de construir (…) jo he d’incrementar els meus costos, cosa que suposa un increment en el preu de l’habitatge i una dificultat més gran d’accés», denuncia. Més pedagogia i col·laboració publicoprivada Díaz-Araque suggereix que «el que s’hauria de fer amb aquest tipus de subvencions és que arribin a més persones vulnerables», per exemple, avançant els ajuts al moment anterior a dur a terme la reforma. Per la seva banda, Tejero subratlla les paraules del director de l’APC i conclou reclamant una major pedagogia ciutadana i col·laboració publicoprivada. «Aquí hi ha una oportunitat clara: si aconseguim simplificar l’accés, explicar millor el mecanisme i acompanyar tècnicament els propietaris, el sector residencial pot convertir-se en un dels grans motors de l’eficiència energètica a Espanya», sentencia. Pots llegir la notícia completa aquí Los Certificados de Ahorro, una vía para mejorar la eficiencia energética de la vivienda – EFE Verde. 

Barcelona, 23 de maig del 2026 Els Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), que permeten obtenir una compensació econòmica per dur a terme obres de millora de l’aïllament o dels sistemes de climatització, s’han convertit, segons els experts, en una de les vies per millorar l’eficiència energètica dels habitatges. Al voltant del 80 % dels edificis a Espanya són energèticament ineficients, segons explica el president del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, Lorenzo Viñas. Viñas assenyala que el país està lluny de complir els terminis fixats per la Unió Europea (UE), que exigeix la descarbonització total del parc residencial dels països membres per a l’any 2050. «Si tenim en compte que tenim una taxa de rehabilitació d’aproximadament el 0,15 %, això vol dir que dur a terme la rehabilitació energètica del parc d’habitatges suposaria uns 600 anys», destaca. Les causes d’aquesta inoperativitat del sistema —opina l’expert— són diverses i es troben «tant en l’àmbit de la llei com en qüestions tècniques, econòmiques i administratives». En aquest context, els CAE (vigents des de 2023) es presenten com una de les possibles solucions per afrontar el problema i, tot i que encara són uns grans desconeguts per als propietaris i les comunitats de propietaris, són un mecanisme habitual en altres sectors com l’industrial. Certificats d’Estalvi Energètic, què són? Segons el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (Miteco), els CAE són documents electrònics oficials que garanteixen que, després de dur a terme una inversió en eficiència energètica, s’ha aconseguit un estalvi d’energia final. Cada CAE, equivalent a 1 quilowatt hora (kWh) d’energia estalviada anualment, permet recuperar una part del cost de la inversió. El propietari d’un habitatge pot acudir a un intermediari reconegut, que calcularà l’estalvi energètic aconseguit i emetrà un certificat que es pot bescanviar per una contraprestació econòmica a través del mateix intermediari. Aquesta contraprestació prové dels anomenats «subjectes obligats»: empreses energètiques que han de contribuir al compliment dels objectius nacionals d’eficiència. La contribució pot ser «mitjançant un pagament directe al Fons Nacional d’Eficiència Energètica o aportant directament CAE a través de l’estalvi energètic de tercers», explica la directora de Consultoria Energètica i CAE d’EFFIC, Isabel Tejero. Els CAE es poden aplicar als sectors agropecuari, industrial, residencial, terciari o del transport, i suposen un estalvi mitjà d’uns 115-140 euros per megawatt hora (MWh) per a l’usuari final. El sector industrial és el que acumula més certificats (el 58 % del total, segons dades oficials del Miteco). Després de la indústria, el sector del transport representa el 24 % del total de CAE emesos i el sector residencial apareix en tercer lloc, amb un testimonial 8,7 %. Una eina «excel·lent», però desaprofitada Viñas lamenta que una eina «excel·lent, àgil, eficaç i operativa» no s’aprofiti en un sector tan important com el residencial, mentre que Tejero assenyala els motius: «desconeixement, fragmentació, baix volum d’estalvis i complexitat de la gestió». «El sector residencial està molt atomitzat, no és el mateix activar un projecte d’eficiència en una indústria o en un gran edifici terciari que fer-ho en milers d’habitatges», afirma. Des de l’Associació de Promotors i Constructors (APC), el seu director gerent, Alfredo Díaz-Araque, demana, per la seva banda, a les administracions que s’aconsegueixi un cert «equilibri entre l’assequibilitat i la sostenibilitat». «Si ens augmenten les exigències per ser més eficients a l’hora de construir (…) jo he d’incrementar els meus costos, cosa que suposa un increment en el preu de l’habitatge i una dificultat més gran d’accés», denuncia. Més pedagogia i col·laboració publicoprivada Díaz-Araque suggereix que «el que s’hauria de fer amb aquest tipus de subvencions és que arribin a més persones vulnerables», per exemple, avançant els ajuts al moment anterior a dur a terme la reforma. Per la seva banda, Tejero subratlla les paraules del director de l’APC i conclou reclamant una major pedagogia ciutadana i col·laboració publicoprivada. «Aquí hi ha una oportunitat clara: si aconseguim simplificar l’accés, explicar millor el mecanisme i acompanyar tècnicament els propietaris, el sector residencial pot convertir-se en un dels grans motors de l’eficiència energètica a Espanya», sentencia. Pots llegir la notícia completa aquí Los Certificados de Ahorro, una vía para mejorar la eficiencia energética de la vivienda.