Nom de l'autor: adminwpcafbl

Barcelona, 3 de desembre del 2025 La vicepresidenta Elisabet Carbonell ha participat al programa Infobarris de Betevé, on ha reflexionat sobre les barreres arquitectòniques que encara afecten moltes comunitats de propietaris de Barcelona. El programa, conduït per la periodista Núria Llabina, aborda diàriament la realitat dels barris de Barcelona amb testimonis i anàlisis d’experts, seguint l’objectiu d’apropar el batec del territori a la ciutadania. Pots recuperar la intervenció completa al programa aquí: Infobarris 54

Barcelona, 29 de novembre del 2025 “La vessa de l’ascensor és una ruïna”, afirma Milagros Cuartero, de 67 anys, pensionista i propietària d’un immoble construït a principis dels anys 80 en l’àrea metropolitana de Barcelona. En la seva comunitat, formada per vuit propietaris, han hagut de desemborsar durant l’últim any més de 35.000 euros per a reparar aquest equipament i adaptar-lo a les recents exigències d’accessibilitat i seguretat dels ascensors comunitaris. “Hem hagut de canviar el motor, el cablejat i actualitzar la botonera a una més moderna, però a més ara ens toca substituir les portes perquè la cabina sigui més accessible”, explica. “És una dinerada”, es lamenta, “especialment per a comunitats petites com la nostra, on les despeses es reparteixen entre molt pocs veïns”. El seu testimoniatge reflecteix el malestar i la preocupació amb els quals viuen moltes comunitats -especialment les que compten amb elevadors més antics-, des de l’entrada en vigor, fa una mica més d’un any, d’aquesta nova normativa que, segons estima el Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya (GEDAC), afectarà tres de cada quatre aparells instal·lats. Encara que la mesura, que busca situar les exigències dins dels estàndards europeus, suposa una modernització i una millora en la seguretat, per a moltes llars es tracta d’un desemborsament difícil d’assumir. “Els costos econòmics sempre són els que generen majors tensions entre veïns, més enllà de la presa de decisions o la durada dels treballs”, explica Elisabet Carbonell, vicepresidenta del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida. Francisco Armada i Ángel Miralles, de 61 i 65 anys, tots dos amb mobilitat reduïda i usuaris de cadira de rodes, defensen les adequacions com una qüestió de justícia i dignitat. “Per a nosaltres, l’ascensor no és un luxe, és una necessitat bàsica. Sense ell, estem atrapats”, explica Armada. “Quan ha fallat l’ascensor, m’han hagut de pujar en braços a casa”, afirma Miralles. “Qualsevol millora en l’accessibilitat i la seguretat dels edificis és un pas endavant cap a una societat més inclusiva, on les persones amb discapacitat puguem valer-nos per nosaltres mateixes”, afegeix. Així i tot, reconeix que no sempre sent la comprensió de la resta de veïns. “Hi ha qui es queixa de pagar, però no es posa en el nostre lloc. Aquestes millores beneficien a tots, avui per uns i demà per uns altres”, explica. “En alguns casos, el cost derivat d’adaptar-se a les noves exigències pot rondar els 20.000 o 30.000 euros per aparell, encara que en unes certes comunitats, on es requereixen modificacions estructurals o més importants, aquesta xifra pot superar fàcilment els 50.000 euros”, assegura Carbonell. Aquests números no sols suposen un problema per a les economies familiars més humils, sinó que també porten a disputes veïnals que, sovint, veuen l’adequació com una imposició injustificada. “Ens van dir que era obligatori i que si no fèiem les reformes anaven a haver d’inhabilitar-ho”, explica Isidora Muñoz, de 90 anys, que és viuda i cobra la pensió mínima. “Estic operada del maluc i, sense l’ascensor, no puc sortir al carrer”, afirma. “La vessa em trastoca la butxaca, però no tinc més remei que pagar-la”. A Adolfo, de 80 anys, president de la comunitat, li costa entendre que un elevador “que funcionava perfectament, havia passat totes les inspeccions i manteniments religiosament” hagi de modificar-se de manera obligatòria. “Hem hagut de fer front a gairebé 10.000 euros de vessa. Sabem que es tracta d’una millora que beneficia a tots els veïns, però moltes llars no poden assumir-ho”, adverteix. Les discrepàncies derivades d’aquestes adequacions a la nova normativa també es fan evidents dins de les pròpies comunitats. “Qualsevol despesa relacionada amb l’ascensor no em beneficia en res”, explica Patricia, de 45 anys, que viu en un baix. “Entenc que calgui fer-ho pels veïns majors o amb mobilitat reduïda, però per a mi es tracta d’uns diners a fons perduts”, assegura. La seva postura, compartida per molts propietaris dels pisos més baixos, els qui a penes depenen d’aquest equipament en el seu dia a dia, alimenta la tensió en les reunions d’escala, on els arguments econòmics i solidaris xoquen de front. “Un dels principals problemes és que la nova normativa no ve acompanyada d’ajudes ni subvencions públiques”, explica Carbonell. A pesar que la Agència de l’Habitatge de Catalunya gestiona subvencions per a la instal·lació d’ascensors i millores en l’accessibilitat dels edificis, la veritat és que es no contempla cap mena d’ajuda específica per al manteniment o les millores en la seguretat dels aparells ja existents. “Les comunitats se senten desemparades davant un desemborsament econòmic en un termini ajustat de temps i del qual acostumen a tenir molt poca informació”, assegura la vicepresidenta. A Catalunya, a més, segons apunta el GEDAC, la normativa en matèria de seguretat és fins i tot més restrictiva. “Als administradors de finques ens toca fer una labor pedagògica que, per sort, la majoria de veïns acaba valorant positivament quan comprèn que aquestes millores representen un benefici comú”, afegeix. Des del GEDAC adverteixen a més de que, si bé la normativa de seguretat permet una progressivitat en l’adaptació, a mesura que s’hagin d’anar passant les inspeccions periòdiques reglamentàries, la veritat és que “els terminis d’execució establerts són difícilment assumibles” i haurien de ser revisats”. El Departament d’Empresa i Treball, responsable últim de les tasques d’inspecció, explica que, en funció de la data d’instal·lació de cada aparell, les comunitats disposen d’entre tres i deu anys per a realitzar les modificacions de seguretat requerides. No obstant això, des del GEDAC es matisa que, en la majoria dels casos -uns 100.000 aparells-, es contempla únicament un termini de fins a 6 mesos per a les adequacions de fàcil resolució que, a causa de la falta de mitjans per a dur-les a terme, pot resultar en inhabilitacions que tal vegada no són extremadament urgents. Mentrestant, amb l’entrada en vigor de la nova normativa, en moltes comunitats de veïns les converses d’ascensor ja no giren entorn del temps, sinó a pressupostos, vesses i terminis de pagament. I és que, en els temps que corren, a més d’un propietari poder pujar-se a l’ascensor pot acabar

Barcelona, 20 de novembre del 2025 Bàsics, el programa d’anàlisi de l’actualitat de Barcelona amb els principals titulars del dia i l’anàlisi corresponent. Perquè això és el ‘bàsics’: fer un pas més i buscar més veus implicades en els temes tractats, per donar les claus del debat a partir d’entrevistes, reportatges, taules i anàlisi. Presentat per Sandra Mestres. Pots veure el programa complet a bàsics.

Barcelona, 18 de novembre del 2025 A Carlos Sánchez mai li va fer falta imaginar-se pilotant naus espacials ni apagant incendis per a respondre a la pregunta clàssica de la infància: “Què vols ser de major?”. Ho tenia clar. Mentre uns altres somiaven amb samarretes de futbol o cascos de moto, ell volia ser administrador de finques. Una elecció poc habitual per a un nen, però gens casual: a la seva casa, gestionar comunitats era el dia a dia. “Els meus pares van començar a treballar com a administradors en una habitació del nostre pis, i jo veia com atenien problemes de veïns i solucionaven situacions de tota mena”, recorda Sánchez en conversa amb La Vanguardia. Aquella habitació improvisada va acabar convertint-se en una empresa familiar que avui suma més d’una desena d’empleats i gestiona més de 300 comunitats a Badalona.Sánchez va acompanyar aquest creixement amb formació acadèmica: va estudiar Administració i Direcció d’Empreses i Gestió de la Innovació, per a preparar-se per a exercir l’ofici que havia mamat des de petit. Defineix la professió com a “intensa”, però alhora profundament estimulant. “Al final, estàs acompanyant el dia a dia de les comunitats i ajudant a gestionar el patrimoni més valuós que sol tenir la gent”, explica. Avui, a més exercir com a administrador en l’empresa familiar, és el secretari del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, des d’on observa de primera mà l’evolució d’un sector tan complex com imprescindible. Des d’aquest diari parlem amb ell per a entendre millor els reptes d’una professió que, encara que discreta, sosté la convivència de milers de llars. Quines són les principals funcions d’un administrador de finques? L’administrador de finques és el responsable de vetllar pel bon funcionament i la conservació de l’immoble. Les seves funcions abasten des de la gestió econòmica i comptable —pressupostos, cobraments, pagaments i liquidacions— fins a la coordinació dels serveis de manteniment de l’edifici. A més, exerceix com a secretari de la comunitat, la qual cosa implica estendre acta en les reunions, custodiar la documentació i assegurar-se que les decisions adoptades en junta s’ajustin a la llei. En resum, és el gestor, mediador i assessor tècnic-jurídic que acompanya a la comunitat perquè tot funcioni correctament. Considera que l’administració de finques és una labor més tècnica o que requereix en grau més alt habilitats psicològiques i de gestió interpersonal? Diria que és una combinació d’ambdues. La part tècnica és fonamental: normativa, comptabilitat, seguretat en les obres, subvencions i, ara, també noves tecnologies. No obstant això, el dia a dia demostra que la clau està en les habilitats socials. Un bon administrador necessita escoltar, mediar i comunicar amb empatia, però també amb fermesa. Treballem amb persones que comparteixen un espai comú i que, sovint, tenen interessos o sensibilitats distintes, la qual cosa influeix directament en la convivència i en la gestió diària. Hi ha comunitats especialment “fàcils” o “difícils” de portar? Realment crec que sí. Diria que hi ha dos grans perfils. Les comunitats més fàcils solen estar formades per veïns implicats, comunicatius i que confien en la gestió de l’administrador de finques. Quan hi ha participació i una bona comunicació, tot flueix amb molta més facilitat. En canvi, les comunitats més complicades solen ser aquelles on existeixen conflictes antics, impagaments o una falta general de participació. Moltes vegades el gran problema és precisament la poca assistència a les reunions o la falta de comunicació d’incidències importants. Curiosament, la dificultat no depèn tant de la grandària de l’edifici. Una comunitat de 200 veïns no té per què ser més complicada que una de 10. Al final, quan hi ha transparència i col·laboració, tot funciona millor. El determinant no és el nombre d’habitatges, sinó la personalitat i l’actitud de les persones que conviuen en la comunitat. Per sort, en els administradors de finques comptem amb el CEMCAF, el Centre de Mediació Immobiliària del Consell de Col·legis d’Administradors de Finques de Catalunya. Quan una comunitat arriba a un punt de conflicte en el qual l’administrador està massa implicat o existeix massa confiança, pot intervenir un mediador extern —un altre administrador especialitzat en resolució de conflictes— que ajuda a reconduir la situació. En la seva experiència, quins perfils de veí generen més conflictes o complicacions dins d’una comunitat? No parlaria d’un perfil únic, sinó d’unes certes actituds que es repeteixen. Per exemple, els qui mai assisteixen a les reunions, però després critiquen totes les decisions preses: no s’impliquen, però qüestionen el que uns altres han decidit. També està qui no considera els elements comuns com a part de la seva propietat. Moltes persones creuen que l’única cosa que els pertany és l’interior del seu pis, quan en realitat l’edifici i les zones comunes també són seves i aporten valor al conjunt. Això sol derivar en una negativa a invertir en rehabilitacions necessàries. Un altre perfil freqüent és el de qui intenta imposar el seu criteri sense escoltar la resta. Sempre existeix aquesta figura que pensa que sap més que els altres i dificulta el diàleg i la presa de decisions. En canvi, el veí informat i participatiu sol ser el millor aliat de l’administrador i també del president de la comunitat —que, al cap i a la fi, és un veí més—, perquè realment valora el treball i la implicació que hi ha darrere de cada gestió. Quin tipus de conflictes entre veïns són més comuns? Els sorolls solen ser un dels problemes més freqüents: festes, animals de companyia —cada vegada més— i situacions com a gossos que es queden solos a casa i ploren o borden. També són habituals els sorolls procedents de bars pròxims. Un altre focus de conflicte són els impagaments de quotes i els desacords en les decisions de les reunions. A vegades, quan dos veïns no coincideixen en un punt de l’ordre del dia, la tensió augmenta. En qüestions com a reparacions o filtracions és impossible resoldre-ho tot al moment: primer cal localitzar l’origen del problema i seguir un procés tècnic. Així i tot, la majoria de situacions se solucionen

Barcelona, 7 de novembre del 2025 Fins a 25 comunitats de veïns han denunciat ja a L&V Gestió de Finques, l’administradora assenyalada per haver buidat els comptes de desenes de comunitats a Viladecans (Barcelona). El cas, destapat en exclusiva per Crònica Global, està ara en mans dels Mossos d’Esquadra, que esperen al fet que els Jutjats de Gavà indiquin quines diligències han de practicar-se per a avançar en la recerca. De moment, i segons ha pogut saber aquest mitjà, les 25 denúncies s’estan agrupant en un únic jutjat d’instrucció, la qual cosa permetrà tramitar la causa de manera molt més coordinada. El focus penalUna vegada unificades, serà el jutge instructor qui analitzi els fets i determini quins delictes podrien haver-se comès, a més d’ordenar les actuacions judicials necessàries —entre elles, la declaració de la responsable de la gestoria, Sandra F. H., i la sol·licitud de documentació comptable. Ara com ara, des de Mossos mantenen la prudència i eviten parlar obertament de “estafa”. No obstant això, les primeres perquisicions apunten al fet que els fets podrien encaixar en els delictes de deslleialtat professional o apropiació indeguda. En la pràctica, tots dos tipus penals tenen a veure amb la gestió irregular de diners aliens, encara que presenten matisos. La deslleialtat professional es dona quan una persona que administra el patrimoni d’uns altres traeix la confiança dipositada en ella, causant un perjudici econòmic sense necessitat de quedar-se directament amb els diners. En canvi, l’apropiació indeguda implica un pas més: retenir o utilitzar per a un mateix els fons que només es tenien en administració. De confirmar-se aquesta línia investigadora, estaríem davant un il·lícit penal de ple dret, amb possibles penes de presó i responsabilitat econòmica per a la responsable de la gestoria, Sandra F. H. Intrusisme professionalL’administradora assenyalada és Sandra F. H., qui malgrat no estar col·legiada, dirigia L&V Gestió de Finques, l’empresa amb seu en el número 54 del carrer Auguet. La seva falta de col·legiació com a administradora professional ha encès totes les alarmes en el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, que ha manifestat la seva indignació pel que consideren un clar cas d’intrusisme. En un comunicat oficial, el col·legi lamenta “l’estafa comesa a Viladecans per part de L&V Gestió de Finques i el greu perjudici que suposa per a les famílies afectades”, al mateix temps que confirma que Sandra F. H. no forma part del registre professional. “Aquest tipus de pràctiques suposen un risc directe per als consumidors i per als usuaris d’habitatge”, adverteixen. Per això, subratllen que mantenen “una posició ferma i una labor constant en la lluita contra l’intrusisme, amb l’objectiu de protegir els interessos de la ciutadania”. “Igual va haver-hi mala praxi”En paral·lel, en una breu conversa telefònica mantinguda per Crònica Global amb l’administradora denunciada —una crida en la qual retreia a aquest mitjà haver publicat la informació en primícia—, Sandra F. H. va negar ser una lladre i va rebutjar rotundament que existeixin denúncies contra ella. Va assegurar que, en tot cas, “igual va haver-hi mala praxi, però res més”, restant importància a l’acusació d’haver buidat comptes veïnals. La veritat és que, avui dia, consten ja almenys 25 denúncies, corresponents a 25 comunitats perjudicades. Tancament sobtatDesprés de conèixer-se l’escàndol, a la porta de la gestoria va aparèixer una nota impresa i pegada amb zel en la qual es comunicava el “cessament de l’activitat administrativa” de l’empresa. En el mateix comunicat, l’administradora assegurava que s’estava realitzant el traspàs de la documentació de cada comunitat “per a coordinar el lliurament amb el nou administrador o amb el president de la finca”. Al que s’afegia que qualsevol contacte hauria de fer-se “exclusivament per correu electrònic”, advertint que el telèfon habitual deixaria d’estar operatiu. L’Ajuntament es personaPer part seva, l’Ajuntament de Viladecans ha anunciat que es personarà en la causa oberta contra L&V Gestió de Finques. L’alcaldessa, Olga Morales, ja ha encarregat als serveis jurídics municipals una anàlisi urgent per a sumar-se a les denúncies presentades pels veïns afectats. En paral·lel, els equips de serveis socials i mediació mantenen un seguiment actiu per si existissin casos de vulnerabilitat residencial que requereixin una intervenció immediata. Des dels primers avisos, l’Ajuntament va habilitar canals d’assessorament i acompanyament a través de l’Oficina Local d’Habitatge, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i les tres oficines de districte, per a orientar als veïns i evitar que el mal econòmic i administratiu fora a més. Així mateix, el consistori ha obert una línia directa de coordinació amb altres administradores de finques de la ciutat amb l’objectiu que les comunitats afectades puguin restablir com més aviat millor la seva gestió ordinària i reprendre pagaments, obres i serveis bàsics que han quedat paralitzats.  Pots llegir la notícia completa a “Igual hubo mala praxis”: la administradora intrusa minimiza el escándalo de Viladecans.

Barcelona, 7 de novembre del 2025 Viladecans està en xoc, i no és una exageració, pel volum de possibles afectats. Una administradora de finques de Viladecans està sent investigada per un presumpte delicte d’apropiació indeguda que supera el milió d’euros, segons les primeres estimacions. No es tractaria d’una estafa en principi, sinó d’un cas d’apropiació indeguda, per fer un ús dels diners per a fins no previstos en la contractació. Les comunitats afectades serien moroses en el personal de manteniment, i en obres realitzades, on fins i tot va haver-hi vesses pels veïns, i els diners no va arribar a les empreses contractades. De moment, s’han registrat 25 denúncies de comunitats de propietaris, encara que no es descarta que la xifra augmenti, que l’administradora gestionava prop de 120 comunitats de veïns de Viladecans (65.000 habitants), que ha tancat l’empresa, L&V Gestió de Finques ,sense previ avís. Preocupació per l’abast del frau L’alcaldessa de Viladecans, Olga Morales, ha admès en els micròfons de COPE CATALUNYA la seva inquietud davant la magnitud del cas. Segons Morals, moltes comunitats encara estan avaluant l’abast real del perjudici econòmic en els seus comptes. Algunes d’elles es trobaven immerses en obres de gran envergadura, com a reformes de façanes o treballs estructurals, amb vesses que podien aconseguir els 250.000 euros. “Estem fent una estimació d’un milió i mig d’euros”, ha assenyalat. El risc dels administradors no col·legiats El Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida ha denunciat que l’administradora investigada no estava col·legiada. Aquesta situació suposa un greu problema per als afectats, ja que no compten amb la cobertura de l’assegurança de responsabilitat civil que empara als professionals col·legiats. Lorda Ciuró, assessora jurídica del col·legi, ha insistit en la importància de verificar sempre la col·legiació del professional contractat. Ciuró creu que no contractar professionals regulats es deu més al “desconeixement” que a un motiu econòmic. “Igual que quan vas al metge t’assegures que és col·legiat i un bon professional, aquí hauríem de fer el mateix”, ha sentenciat. Mentrestant, els Mossos d’Esquadra estan recopilant totes les denúncies per a unificar la causa en un únic jutjat i evitar recerques judicials múltiples. Pots llegir la notícia completa a Investigan a una administradora de fincas en Viladecans por presuntamente apropiarse de más de un millón de euros.