Nom de l'autor: adminwpcafbl

Carlos Argila, tècnic de comunicació del CAFBL Quan arriben les onades de fred intens, especialment durant les nits de glaçada, les llars i les comunitats de veïns s’enfronten a un risc sovint invisible però potencialment molt costós la congelació de les canonades. Es tracta d’una incidència habitual però no sempre prou coneguda que, si no es prevé o es resol a temps, pot provocar fuites d’aigua, danys estructurals i reparacions inesperades. A diferència de la majoria de materials, que es contrauen amb el fred, l’aigua té la particularitat d’expandir-se quan es congela. Quan l’aigua continguda a l’interior de les canonades augmenta de volum i exerceix pressió, aquesta pot acabar generant esquerdes, que moltes vegades no es detecten fins que el gel es desfà i l’aigua torna a circular amb normalitat. On és més habitual que es congelin les canonades Les canonades congelades són especialment freqüents en segones residències, habitatges que romanen buits durant períodes prolongats i estances amb poc ús o sense calefacció. També són més vulnerables les construccions antigues amb un aïllament deficient i els trams de canonada situats en zones exposades al fred, com ara garatges, patis interiors, galeries, trasters, falsos sostres o parets exteriors. Les canalitzacions soterrades, en canvi, acostumen a estar més protegides gràcies a l’aïllament natural del sòl. Tot i així, cal prestar una atenció especial als punts d’entrada a l’edifici i, sobretot, als comptadors d’aigua, que sovint queden exposats a l’aire fred i poden convertir-se en un punt crític. La prevenció com a millor estratègia Evitar la congelació de les canonades és possible amb mesures senzilles i assequibles. Una de les més efectives és tancar la clau de pas i buidar el circuit d’aigua quan es preveu una absència prolongada durant l’hivern. Tot i que les canonades estan fabricades amb materials resistents com el plàstic o el metall, no tenen prou flexibilitat per suportar la pressió del gel, i fins i tot una petita quantitat d’aigua estancada pot acabar provocant una avaria. Mantenir una temperatura mínima estable a l’interior de l’habitatge és una altra mesura clau. En lloc d’apagar completament la calefacció, és recomanable mantenir-la a baixa potència durant els episodis de fred intens, especialment en edificis antics on el contrast tèrmic amb l’exterior és més acusat. Aquesta pràctica ajuda a protegir les instal·lacions sense generar un consum excessiu. Quan les temperatures baixen durant diversos dies consecutius, deixar que un aixeta degoti lleugerament pot ser una solució eficaç. L’aigua en moviment té més dificultats per congelar-se i el consum addicional és gairebé imperceptible. A més, evitar l’estancament de l’aigua a l’interior de les canonades redueix el risc de bloquejos per gel. L’aïllament de les canonades exposades és una inversió petita però molt rendible. Revestir-les amb fundes aïllants, especialment en zones fredes, ajuda a mantenir la temperatura. Obrir els armaris de cuina o bany quan amaguen canonades situades en parets exteriors permet que l’aire calent de l’habitatge hi circuli. Igualment, segellar esquerdes i forats en murs i passos d’instal·lacions evita l’entrada d’aire fred. En el cas dels comptadors i canonades exteriors, es poden utilitzar materials com escuma de poliuretà, porexpan, paper de diari, fibra de vidre o llana de roca. És important, però, garantir una ventilació mínima per evitar l’acumulació de gasos. Mesures específiques a l’interior de la llar A banda de les accions generals, hi ha altres hàbits domèstics que poden ajudar a prevenir la congelació. Deixar córrer l’aigua durant uns minuts en diferents moments del dia renova l’aigua acumulada dins les canonades. Alternar breument aigua freda i calenta també contribueix a generar moviment i a combatre el fred. En habitatges amb instal·lacions més avançades, es pot valorar la instal·lació d’una vàlvula de recirculació d’aigua calenta, un sistema que no necessita electricitat i que permet que l’aigua calenta circuli de manera constant gràcies a la convecció tèrmica. D’aquesta manera, s’evita que l’aigua es refredi i quedi estancada. És important no desconnectar els sistemes d’aigua calenta durant els períodes de fred intens i assegurar-se que l’aigua hi circula amb normalitat, així com mantenir un ambient interior càlid. Què fer si una canonada s’ha congelat Si malgrat totes les precaucions una canonada es congela, cal actuar amb prudència. El primer pas és identificar el tram afectat, obrint els aixetes de l’habitatge un per un fins detectar per on no circula l’aigua. Un cop localitzat el punt, s’ha d’aplicar calor de manera progressiva. L’ús d’un assecador de cabells o de draps mullats amb aigua calenta és una opció segura i eficaç. Cal començar a escalfar des del tram més proper a l’aixeta cap a la zona congelada i mantenir l’aixeta lleugerament oberta per alleugerir la pressió. També es poden utilitzar cintes tèrmiques elèctriques o una pistola d’aire calent, sempre amb moviment constant per no concentrar la calor en un sol punt. No es recomana l’ús de flama directa o bufadors, ja que comporten un risc elevat d’incendi i poden danyar greument la instal·lació, especialment si les canonades no són metàl·liques. Si la congelació és greu, el tram no és accessible o apareixen fuites després del desgel, la millor opció és tancar el subministrament d’aigua i contactar amb un professional o amb el servei d’assegurances. Atenció especial a cases amb jardí o pati En cases unifamiliars, adossades o habitatges amb espais exteriors, cal afegir mesures específiques. Els sistemes de reg s’han de desconnectar i drenar completament abans de les gelades per evitar l’acumulació d’aigua. També és recomanable buidar les mànegues i guardar-les en un espai protegit, així com tancar les claus de pas exteriors. Aquestes accions, sovint oblidades, poden evitar avaries importants tant a la instal·lació privada com als elements comuns de la finca. Una responsabilitat compartida La congelació de canonades no és només una qüestió domèstica, sinó també un repte per a la gestió de comunitats de veïns. Identificar punts vulnerables, mantenir adequadament les instal·lacions comunes i informar els residents sobre bones pràctiques pot marcar la diferència entre una incidència puntual i un problema col·lectiu. Amb prevenció, informació i una actuació ràpida, les baixes temperatures no

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Arriben les festes de Nadal, un moment ple de llum, música i retrobaments familiars. Però també és una època que pot posar a prova la convivència entre veïns dins d’una comunitat de propietaris. L’arbre del vestíbul, la decoració de la façana o les celebracions familiars poden generar dubtes o petits conflictes que convé anticipar i gestionar amb sentit comú i respecte. Decoració i espais comuns La il·luminació nadalenca i la decoració dels espais comuns són una de les qüestions més habituals. Abans de col·locar un arbre al vestíbul o penjar guarniments al replà, cal recordar que es tracta d’espais compartits i que qualsevol decisió s’ha de prendre amb el vistiplau de la comunitat o, si escau, del president o l’administrador de finques. Una recomanació pràctica és consensuar-ne el tipus, la ubicació i el temps que romandrà instal·lada la decoració. Segons l’article 553-36 del Codi Civil Català, qualsevol modificació en espais comuns com decoració requereix acord de la junta de propietaris amb majoria simple per decisió ordinària, convocada amb ordre del dia que inclogui el tema. Llum i seguretat L’ús de llums decoratives ha augmentat molt els darrers anys. Cal comprovar que compleixin la normativa europea i siguin adequades per a l’exterior si es col·loquen a façanes o balcons. Sorolls i celebracions Les trobades familiars o festes a casa són part essencial del Nadal, però cal tenir present el descans dels veïns. Les ordenances municipals estableixen franges horàries i límits de soroll que també són vigents durant les festes. A Barcelona, l’Ordenança Municipal de Medi Ambient Urbà (Títol III. Contaminació acústica, Art. 59) limita els sorolls nocturns en zones residencials de 22h a 8h, sense excepcions per festes. A Lleida, l’Ordenança de Civisme i Convivència de la Ciutat de Lleida (Capítol III. Article 46. Sorolls molestos) aplica límits especialment entre les 23 hores i les 7 hores del dia següent, regulant contaminació acústica sense permisos especials per Nadal tampoc.  Està clar que en dies especials com el Nadal, també es poden fer algunes excepcions, però també depèn de quin veïnatge tinguis, si són més o menys permissius. Si tens nens cantant nadales, sempre pots avisar els veïns amb una nota simpàtica al tauler: “Demà festeta suau, gràcies per la paciència!”. El millor regal per al veïnat és un Nadal tranquil i respectuós. El paper de l’Administrador de Finques L’Administrador de Finques exerceix un paper clau en aquesta època, oferint orientació a la comunitat sobre com regular aquestes situacions i recordant les normes bàsiques de convivència. En cas de conflicte, pot actuar com a mediador per trobar solucions dialogades i evitar que petites discrepàncies acabin malmetent les relacions entre veïns. El Nadal és, en definitiva, una oportunitat per reforçar els lligams veïnals, gaudir de la decoració i celebrar en harmonia. Amb una bona gestió i una dosi de respecte, la convivència pot ser el millor ornament de la comunitat.

Carlos Argila, tècnic de comunicació del CAFBL “Winter is coming“, advertia Ned Stark a Joc de Trons. Aquesta mítica frase ens recorda que inevitablement, i malgrat el canvi climàtic, el fred sempre arriba a les nostres llars.. Per sort, la hivernada no és tan temible com al Nord, però sí prou rigorosa com perquè valgui la pena preparar-nos. Un dels primers passos per fer-ho és posar a punt la calefacció abans que el termòmetre comenci a baixar de debò. Sí, encara més. Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, recordem que la majoria de problemes apareixen just al principi de la temporada, després de mesos d’inactivitat. Per això, actuar amb previsió és la millor eina. La revisió general és el punt de partida Calderes, radiadors, terra radiant, bombes de calor… tots els sistemes agraeixen una revisió professional abans de posar-se en marxa. Els tècnics especialitzats detecten desgasts i petites incidències com fuites, problemes de combustió o pressió que poden passar desapercebudes a simple vista. A més, les calderes de gas han de passar una revisió obligatòria anual, una garantia no només de bon funcionament, sinó també de seguretat. El mode hivern, un detall que sovint s’oblida Moltes calderes tenen un selector específic que activa el circuit de calefacció quan tornen les baixes temperatures. És el conegut “mode hivern”, normalment representat amb el dibuix d’un radiador. Si la caldera s’ha mantingut en mode estiu per produir només aigua calenta, és imprescindible activar aquest canvi perquè el sistema respongui quan calgui. La pressió, l’indicador que diu més del que sembla Un dels gestos més senzills, i sovint més oblidats, és comprovar la pressió del circuit. El rang ideal se situa entre 1 i 1,5 bars. Si és inferior, el sistema no escalfarà prou, i si és superior, poden aparèixer fallades o s’activaran mecanismes de seguretat. Ajustar-la és tan simple com utilitzar la clau de càrrega del circuit, sempre seguint una màxima que no s’ha de passar mai per alt, no superar els 2 bars. Radiadors, claus obertes i aire fora Abans d’engegar la calefacció, cal verificar que les vàlvules dels radiadors estan obertes i permeten el pas d’aigua. A l’estiu, és habitual tancar-les per estalvi o manteniment, i després oblidar-se’n. Un cop revisades, arriba el moment de la tasca més coneguda, però igualment imprescindible, purgar els radiadors. L’aire acumulat durant els mesos de calor fa que alguns punts no s’escalfin, provoca sorolls i genera un consum innecessari. El procés és senzill. Has d’obrir el purgador, deixar sortir l’aire fins que el raig d’aigua sigui constant i repetir el procediment en tots els radiadors. En acabar, tornar a revisar la pressió de la caldera. El termòstat, el cervell que cal escoltar El termòstat regula quan la caldera ha d’encendre’s i quan ha d’aturar-se. Una prova ràpida confirma si respon correctament. Per això cal pujar la temperatura per veure si el sistema s’activa i baixar-la per comprovar que s’atura. Per als habitatges amb termòstats programables o intel·ligents, aquest és un bon moment per ajustar horaris i temperatures. Una configuració acurada pot tenir un impacte notable en el consum. Sales de caldera netes i ventilades En el cas de les instal·lacions ubicades en espais tancats, com les sales de caldera comunitàries, cal mantenir una ventilació adequada i evitar convertir aquests espais en magatzems improvisats. El pols i els objectes acumulats poden interferir en la seguretat i el rendiment dels equips. Prevenció, la millor inversió Cada hivern es repeteix el mateix escenari amb moltes avaries que apareixen just quan s’encén la calefacció per primera vegada. Un manteniment preventiu, fet abans que el fred s’instal·li definitivament, redueix de manera significativa les possibilitats de fallades i allarga la vida útil de la instal·lació. Un hivern més tranquil Preparar la calefacció amb antelació no és només una qüestió de confort, és també una decisió intel·ligent per estalviar energia, evitar imprevistos i garantir la seguretat de la llar o la comunitat. Amb uns quants passos senzills i el suport de professionals acreditats, el sistema pot funcionar de manera eficient durant tota la temporada. Des del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida, convidem totes les comunitats i propietaris a revisar les instal·lacions abans que arribi el fred. La millor manera d’afrontar l’hivern és, senzillament, estar preparats.

Marta Agraz, Directora de Comunicació del CAFBL Si tens humitats a casa, no pateixis. Les humitats són un dels problemes més comuns als habitatges i el més important és saber com actuar quan en detectes una i així, evitar danys més greus. Què són les humitats i d’on venen? Quan trobes una taca d’humitat o una paret que “sua”, el que passa és que ha entrat aigua on no hauria de ser. Les causes poden ser diverses, però generalment s’agrupen en quatre tipus principals: Capil·laritat: L’aigua puja pels porus dels materials des del terreny, sovint per falta d’impermeabilització o materials no adequadament transpirables. Normalment, apareixen en garatges i plantes baixes i pot deteriorar els murs. Filtració: L’aigua entra des de l’exterior per cobertes, façanes, o murs en mal estat, o inclús des d’altres estances de la mateixa edificació amb presència d’aigua. Els efectes són visibles en forma de taques. Així que si tens una taca i plou, probablement sigui una filtració. Fuita: Prové d’una pèrdua d’aigua de les instal·lacions internes de l’edifici. Segons la forma de la taca, no sempre és fàcil distingir si prové d’una filtració o d’una fuita. Condensació: El vapor d’aigua de l’ambient es condensa en superfícies fredes, generant taques i, sovint, floridura. S’origina habitualment per manca de ventilació o per ponts tèrmics en estructures. És típic veure-ho al bany, cuina o al voltant de finestres. Alguns exemples d’humitats Què puc fer a casa si tinc humitats? La solució de les humitats requereix diagnosi prèvia: abans de qualsevol intervenció, cal localitzar l’origen exacte de l’aigua. Recomanem no aplicar cap solució genèrica, ja que cada cas pot ser diferent. Algunes recomanacions per si tens una humitat o per evitar tenir-ne:​​ Localitza l’origen de l’aigua: Fixa’t bé d’on ve la taca. Si no pots saber-ho, consulta un professional abans de fer res, perquè el tractament depèn molt d’això.​​ Atura la causa: Un cop detectat el focus (canonada, filtració, mala ventilació…), s’ha de reparar per impedir que l’aigua continuï entrant (impermeabilització, millora de ventilació, reparació d’instal·lacions). Ventila cada dia: Obre finestres almenys 10 minuts al dia. La ventilació és el mètode més ràpid i econòmic per combatre la condensació.​ Evita assecar roba a dins i tapa sempre les cassoles quan cuinis. Això genera menys vapor d’aigua.​ Millora l’aïllament: Si el problema és a sostres, parets o finestres, potser cal pensar a millorar l’aïllament tèrmic o reparar fissures.​ Utilitza deshumidificadors o absorbidors: Són útils en espais poc ventilats o amb humitat persistent, com banys o trasters Qui ha de pagar la reparació i hi ha ajudes? La responsabilitat de reparar habitualment recau en qui genera el desperfecte, segons la normativa vigent. Algunes humitats, com la freàtica o per capil·laritat en murs comuns, poden ser responsabilitat comunitària. En cas que la causa sigui externa, com una fuita d’una instal·lació comunitària, correspondrà a la comunitat de propietaris assumir-ne el cost. Existeixen ajudes públiques per a la rehabilitació que poden cobrir part de les despeses en determinats supòsits. Consulta sempre l’administrador de finques per aclarir qui s’ha de fer càrrec dels costos i per informar-te sobre possibles ajuts públics per obres de rehabilitació. La prevenció és la millor solució La prevenció i el manteniment regular de les instal·lacions, una bona ventilació, la vigilància d’eventuals taques, i acudir a professionals qualificats són indispensables per protegir el teu habitatge. Recorda: si no tens clar l’origen, abans de gastar diners en “pedaços ràpids”, contacta amb un professional. Detectar i aturar la causa et farà estalviar diners i mals de cap a la llarga.